Granota és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis. Concretament, es refereix a tots els membres d'aquest ordre que no tenen la pell rugosa a l'esquena, ja que aquests se solen anomenar gripaus. Els diferents usos de la paraula granota i gripau es deuen a la discrepància entre la classificació vernacular i la classificació científica del grup dels anura. Aquests amfibis viuen generalment a llocs d'aigües dolces com estanys i rius. Més d'un 90% de les espècies de granota pertanyen a la família Ranidae.
Tenen una morfologia força peculiar car el cap i el tòrax formen una unitat indiferenciada. A l'edat adulta no tenen pas cua, tenen una respiració dual, pulmonar i cutània, i tenen quatre potes a diferència de les etapes anteriors de l'espècie, com la del capgròs.
El seu mitjà de comunicació és mitjançant sons vocals produïts per la laringe. Segueixen la reproducció comuna de tots els amfibis, mitjançant ous sense closca els quals necessiten d'una humitat constant.
Les granotes en diferents cultures
La granota ha adquirit diversos significats al llarg del temps en diverses cultures. A l'època dels faraons egipcis, representaven la fertilitat, perquè hi havia moltes granotes després de la crescuda del Nil. Diversos deus van adoptar la forma d'aquest animal, com Heget, o van acompanyar-se de granotes, com Hapy.
Des dels temps medievals, les granotes simbolitzaven allò lleig però amb talents ocults i així es va crear la figura folclòrica del príncep convertit en granota, a qui un petó podia alliberar de la forma animal (final feliç de molts contes populars). Aquesta figura ha inspirat nombrosos personatges de ficció.
L'any 2008 fou declarat l'any de la granota per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN)
